El passat 4 de març es va publicar l’esperat Industrial Accelerator Act. Des de FEIQUE ens han fet arribar un primer resum elaborat per Cefic sobre el contingut de la proposta, que s’adjunta.
La proposta té com a objectiu reforçar la base industrial europea i accelerar la descarbonització mitjançant mesures orientades a estimular la producció industrial a Europa i reduir dependències estratègiques. En particular, pretén que la indústria manufacturera arribi al 20% del PIB de la UE el 2035, enfront del ~14% actual.
Entre els principals elements de la proposta destaquen:
- La creació de mercats per a productes industrials europeus i amb baixes emissions, mitjançant requisits d’origen europeu i/o de baix contingut de carboni en els contractes públics i en els règims de suport públic.
- L’acceleració de projectes industrials, mitjançant procediments d’autorització més ràpids, finestretes úniques i terminis harmonitzats per a projectes industrials, inclosos els de descarbonització d’indústries intensives en energia.
- La creació de “zones d’acceleració industrial”, destinades a facilitar el desenvolupament de clústers industrials amb accés a infraestructures, energia baixa en carboni, finançament i capacitats d’R+D.
- Condicions específiques per a determinades inversions estrangeres directes en sectors estratègics emergents (p. ex., bateries, vehicles elèctrics, fotovoltaica o matèries primeres crítiques).
- Mesures específiques per a la indústria química, incloent-hi la possibilitat que la Comissió adopti actes delegats per promoure la producció i l’ús de substàncies i mescles d’origen europeu procedents de fonts de carboni sostenibles (biomassa, residus o CCU/CCS).
Durant la presentació, Séjourné va subratllar que “Made in Europe entra avui en la legislació europea”, i va assenyalar que es tracta d’un canvi d’enfocament en la política industrial de la UE destinat a reforçar sectors estratègics. Així mateix, va destacar tres pilars de la iniciativa:
- orientar l’ús dels diners públics cap a la producció europea,
- establir noves condicions per a determinades inversions estrangeres estratègiques, i
- accelerar els projectes industrials mitjançant la simplificació administrativa.
Situació al Parlament Europeu
Segons les primeres informacions, l’expedient s’havia de tractar a ITRE, on l’eurodiputat Raúl de la Hoz (PPE) havia estat designat com a shadow rapporteur. Tanmateix, després de la reunió de la Conference of Committee Chairs (CCC), s’ha acordat que l’expedient es faci un seguiment no només per ITRE, sinó també per IMCO i INTA. Això implica que cadascuna d’aquestes comissions ha de designar un ponent o rapporteur per treballar conjuntament en l’informe del ponent. Fins on sabem, Raúl de la Hoz continuarà sent shadow per part d’ITRE.
Primeres reaccions dels Estats membres
Després de la publicació de la proposta, també s’han produït primeres reaccions a nivell d’Estats membres, amb posicions encara divergents respecte a l’enfocament de la “preferència europea”.
- Espanya ha manifestat el seu suport a l’establiment de mecanismes de preferència europea, sempre que estiguin alineats amb la política comercial de la UE i amb les normes de contractació pública.
- França i Itàlia donen suport a avançar cap a instruments de preferència europea amb un enfocament gradual i centrat inicialment en sectors estratègics (automoció, tecnologies net-zero i indústries intensives en energia).
- Alemanya ha mostrat una posició més prudent, subratllant la importància de mantenir la cooperació amb socis afins i defensant un enfocament més obert, com el concepte de “Made with Europe”, juntament amb la necessitat de simplificació reguladora.
- Altres Estats membres (entre els quals Txèquia, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Malta i Eslovàquia) han advertit del risc d’incrementar la complexitat reguladora i de possibles impactes en les relacions comercials internacionals.
Propers passos
La proposta seguirà ara el procediment legislatiu ordinari i serà negociada entre el Parlament Europeu i el Consell.
Des de Cefic es començarà a treballar en una posició de la indústria química sobre la proposta. En aquest context, agrairíem rebre primeres valoracions o comentaris sobre el contingut de l’IAA, que farem arribar a FEIQUE perquè els traslladi a Cefic.
Imatge generada amb IA
